El repte de fer visibles les violències

Per la plena llibertat de les dones, abordem les violències masclistes des de tots els espais possibles

Les violències masclistes han estat durant molt de temps invisibles, naturalitzades i encobertes socialment. Ara, però, hi ha alguns tipus de violències que gaudeixen de més visibilitat, més rebuig i més reconeixement social en l’acceptació de què són les violències masclistes. Sembla, doncs, que s’està reconeixent la punta de l’iceberg, essent aquesta una petita part de tot un sistema que reprodueix i legitima les violències masclistes.

El repte és, així, continuar desemmascarant les violències quotidianes i totes aquelles violències que són invisibles als ulls del món patriarcal i que són les que, en definitiva, sostenen l’estructura que violenta a les dones. Cal continuar explicant que les violències no són aïllades i particulars, sinó que formen part d’una problemàtica estructural i d’una forma d’organització social, cultural, política i econòmica que les perpetuen.

El sistema patriarcal com a estructura de dominació usa la violència com a forma de sostenir a les dones i a les persones dissidents sexuals i de gènere al lloc que històricament han tingut: al marge, en la invisibilitat i el menyspreu. Aquesta violència pretén ser alliçonadora, juntament amb la socialització de la por, el silenci, la culpa i la vergonya, esdevenen una eina de control i vigilància.

Les dones i nenes tenim dret a viure vides plenes, lliures i dignes de ser viscudes. Agafem compromisos ferms per seguir fent front a les violències masclistes des de tots els espais possibles, en allò individual i col·lectiu. Teixim el futur des de la consciència. Erradiquem totes les formes de violència, sense jerarquitzar-les, jutjar-les o ometre-les.