Ens aturem per la vaga feminista

La precarietat laboral afecta de forma específica a les dones. L’ocupació femenina està marcada pels contractes temporals, les jornades parcials no desitjades, l’atur, els baixos salaris i la manca de regularització laboral. La legislació actual en matèria de drets laborals, l’empresa privada i l’empresa pública són reproductores de l’explotació laboral de les dones i de la feminització de la pobresa.

Les dones segueixen assumint globalment el treball domèstic i de cura, un àmbit imprescindible per al sosteniment de la vida quotidiana de totes les persones. Quan aquests treballs són transferits a treballadores domèstiques i cuidadores, es fa a través de contractes precaris o de l’economia submergida. El treball reproductiu és un bé social de primer ordre que cal dotar de valor i redistribuir socialment.

Les violències masclistes impacten en els cossos de les dones de forma quotidiana, invisible i naturalitzada en els diversos àmbits de la vida. Les violències sexuals són una expressió de l’apropiació patriarcal dels cossos i de les llibertats de les dones. Les polítiques públiques transversals i els processos de recuperació per fer front a les violències masclistes són una necessitat social per garantir els drets.

Les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea criminalitzen les persones migrades i posen de manifest el racisme estructural que impregna les institucions públiques. La derogació de la llei d’estrangeria i el tancament dels CIEs són lluites necessàries per fer front a les restriccions dels drets civils, laborals i de mobilitat de les dones migrades.

L’opressió de les orientacions i identitats sexuals dissidents és LGBTIfòbia i aquesta es reprodueix sistemàticament en l’esfera social, institucional i laboral com una altra forma de violència masclista que impacta doblement en les lesbianes, trans i persones no binàries. La patologització i la medicalització de les identitats que no s’emmotllen al sistema normatiu respon als interessos de les grans empreses i no de la salut.

L’escalada autoritària i reaccionària del capitalisme amenaça les vides quotidianes dels territoris i de les comunitats. Es fa necessari impulsar el decreixement econòmic i la transició ecosocial en clau feminista per recuperar la sobirania i garantir l’accés als serveis bàsics com l’aigua, l’energia o l’habitatge. Frenar la mercantilització i la privatització dels béns naturals i comuns és posar la vida al centre.