La perspectiva feminista a les organitzacions

Cada vegada més sovint sentim a parlar de la perspectiva feminista i la reivindicació de formes d’organització, estructures i espais que posin la vida i les persones al centre. Actualment, ens trobem en un moment on algunes reivindicacions feministes comencen a formar part del discurs més massiu o mainstream i això és positiu. Però el feminisme de masses també comporta un risc: la pèrdua del caràcter subversiu, transformador i incòmode -absolutament intrínsec i necessari- de la perspectiva feminista que aborda les arrels de les desigualtats de forma estructural. Com a entitats, la nostra pràctica feminista no pot centrar-se només en l’atenció al llenguatge que emprem per correcció política o en l’ús d’idees o lemes de posicions feministes sense estar profundament connectats amb la nostra quotidianitat. La mirada feminista ha d’estar centrada en una actitud d’obertura a observar les contradiccions entre el que pensem i defensem i el que fem, i en un compromís ferm per assumir la responsabilitat dels nostres impactes. Des de Medusa, concebem la perspectiva feminista com un paraigua que inclou altres eixos de poder a part del gènere i proposem aplicar-la transversalment a tots els àmbits de l’organització.

Així doncs, per on comencem? Segons la nostra experiència, és clau ser conscients que els valors dominants androcèntrics de la societat patriarcal i capitalista (com la productivitat, l’eficàcia o l’autonomia) impregnen també les organitzacions. Si no els qüestionem, estarem contribuint a les desigualtats d’aquest sistema més ampli del que també formem part, adoptant un funcionament i un ritme basat en el productivisme. Organitzar actes, pensar projectes o campanyes, per exemple, és el que és més visible i el que té més prestigi social, mentre que altres tasques com prendre acta, preparar l’espai de la reunió o tenir cura del torn de paraula són treballs reproductius invisibles i menystinguts, malgrat que són imprescindibles per a qualsevol organització. Incloure la perspectiva feminista té a veure amb donar més valor i redistribuir les tasques que tradicionalment han assumit les dones. Fer-se preguntes és un bon punt d’inici: les tasques reproductives es compten com a tasques? Qui les assumeix habitualment? Quin rol ocupen les persones que assumeixen les tasques reproductives dins de l’estructura organitzativa? Com estan les dones i altres persones amb identitats no normatives, dins de l’organització?

Un altre pas en aquest sentit és reconèixer la vulnerabilitat de la vida i la relació d’interdependència i necessitat de cura que existeix entre les persones. L’ètica de la cura és un paradigma que proposa preguntar-se sobre qui recau la responsabilitat de cuidar. El que convidem a fer a les organitzacions amb les quals treballem és abordar les cures col·lectivament creant, per exemple, espais periòdics per compartir la dimensió subjectiva i emocional del que ens passa individualment i també com a grup. Tenir en compte les necessitats individuals i col·lectives, així com atendre els malestars, conflictes i tensions que es generen entre les persones és imprescindible per esdevenir projectes sostenibles amb la vida. Cuidar-nos no és una pèrdua de temps sinó la millor manera d’arribar allà on volem.

Per a qualsevol tipus d’entitat social, cívica, cultural, política o empresarial, esdevenir una organització feminista no és fruit d’un posicionament sinó d’un procés. Es tracta d’una carrera de fons on calen espais d’aturada, de revisió interna per agafar perspectiva i també per reconèixer els canvis i avenços. Sovint en el camí cap a la sostenibilitat col·lectiva necessitem formació, investigació i acompanyament per reforçar el nostre discurs teòric amb una pràctica quotidiana que generi estructures equitatives, doni la benvinguda a la diversitat interna i, alhora, sigui implacable amb les desigualtats i les violències.