Per què parlem de feminismes en plural?

Una de les principals aportacions de la teoria feminista és la conceptualització de les discriminacions i les desigualtats de gènere. La crítica a l’androcentrisme i la descripció del sistema patriarcal han contribuït a identificar un model de dominació social i cultural arrelat a tots els àmbits de la vida: l’educació, la política, l’economia o la cultura. Tot i això, diferents perspectives feministes han posat de manifest que en les experiències quotidianes de les dones amb la desigualtat no només intervé el gènere com a motor de la discriminació. El subjecte universal de dona del feminisme hegemònic, que sovint s’ha basat exclusivament en la desigualtat de gènere, no inclouria, doncs, totes les dimensions de la subordinació estructural de les dones.

Sojourner Truth, una antiga esclava dels Estats Units, assistia  a la Convenció dels Drets de la Dona a Akron el 1852. Davant del discurs d’un home que descrivia les dones com a éssers delicats que necessitaven l’ajuda dels homes, Truth, que havia treballat tota la vida com a esclava i que havia vist com venien els seus fills també com a esclaus, no se sentia reconeguda en aquesta visió sobre les dones. En el seu discurs, Sojourner Truth interpel·lava a tota l’audiència: “No soc, doncs, una dona?”. El seu qüestionament posava sobre la taula les experiències diferenciades de les dones negres envers les dones blanques i la necessitat de resignificar el concepte “dona”, més enllà del gènere. Teòriques posteriors dels feminismes negres com bell hooks, Patricia Hill Collins o Angela Davis, han descrit de quina manera els eixos de classe i raça -a banda del gènere- determinen la identitat de les dones. La classe i la raça són, doncs, aspectes fonamentals per comprendre com opera la dominació patriarcal. 

En la mateixa direcció, la teòrica francesa Monique Wittig afirmava en el seu text El pensament heterosexual (1978) que “les lesbianes no són dones”. Segons Wittig, el món està dominat pel pensament heterosexual que impedeix pensar les identitats més enllà de les relacions de gènere entre homes i dones. Si aquest pensament heterosexual defineix la discriminació segons aquestes relacions,  les lesbianes no poden emmotllar-se al concepte universal de ser dona. Amb la seva impactant sentència, Wittig explicava que sobre el cos de les lesbianes no operen els mateixos mecanismes de poder i control que els confeccionats per a la categoria “dona” que, sota l’aparença de neutralitat i d’universalitat, només contempla aquelles identitats heteronormatives. En la discriminació de les dones no només hi participa la desigualtat de gènere, sinó d’eixos d’opressió diversos com l’orientació sexual o del desig.

Parlem de feminismes en plural per posar sobre la taula que l’emancipació de les dones no és només una qüestió de les vivències i violències que emanen de les discriminacions de gènere. En aquest sentit, el concepte d’interseccionalitat és fonamental per entendre per què no existeix un concepte universal de dona: sobre el cos impacten diversos eixos d’opressió més enllà del gènere que intervenen l’experiència de la desigualtat (classe, raça, orientació sexual i del desig, etc.). Parlar de feminismes en plural és reconèixer la identitat i les necessitats de bona part de les dones que el feminisme hegemònic sovint ha oblidat. És, també, identificar les diferents fonts de la desigualtat envers les dones més enllà del gènere i en tota la seva complexitat. Com les serps que interaccionen en els cabells de Medusa, els nostres cossos i els nostres feminismes són necessàriament diversos.